Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Article de la consellera comarcal d'ensenyament i cultura, Elisabet Jové, "El català no es toca".

Article d’opinió

El català no es toca

Elisabet Jové i Farré, regidora a l’Ajuntament de Ribera d’Ondara i consellera comarcal d’Ensenyament i Cultura.

Aquest dimecres hem tornar a sortir al carrer per defensar la llengua. Portem mesos que, tant estudiants com de docents de tot el país, reivindiquem l’ús del català a l’escola i en contra de la sentència que obliga a fer el 25% d’hores lectives en castellà. En qualsevol país normal, aquestes serien accions impensables.

I ho serien, perquè l’Estatut d’Autonomia de Catalunya determina que la llengua pròpia de Catalunya és el català, que és també la llengua emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.  La Llei d’Educació de Catalunya, fixa el règim lingüístic derivat de l’Estatut, i diu que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, amb la finalitat de garantir la normalització lingüística del català, així com també de l’aranès. I a banda del fons jurídic, hi ha l’evidència rotunda de que el model d’immersió lingüística a Catalunya és un èxit col·lectiu i irrefutable. El mateix Parlament Europeu va aprovar una resolució que anima els estats a protegir la diversitat lingüística i a promocionar l'ensenyament de les llengües no estatals com a forma per evitar les discriminacions lingüístiques a la Unió Europea.

El model d’escola catalana, ha estat possible gràcies a la feina al llarg dels anys que ha permès un consens educatiu, pedagògic i acadèmic. Ara convé també, tornar a aconseguir aquest consens i la unitat entorn la llengua catalana, construir acords perquè les forces polítiques que sempre han impulsat la immersió, no l’abandonin, i perquè és evident que el català necessita més que mai polítiques que el potenciïn i l’enforteixin.

És una vergonya que les polítiques lingüístiques i el model d'escola catalana es vegin atacats constantment per tribunals, jutges, polítics i altres instruments sense cap criteri. 

Aquesta nova ofensiva judicial, -un cop més el poder judicial ingereix sobre el poder legislatiu-, ens obliga a conjurar-nos en cercar les eines per blindar la immersió lingüística a les escoles. Així, des del govern de la Generalitat es prepara mecanismes que vetllin pel bon funcionament de l’escola en català, després de la cimera per la llengua que va tenir lloc entre representants de l’executiu i entitats socials, culturals i associacions, amb l’objectiu de donar resposta a les darreres ingerències contra la immersió lingüística.

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya estem compromesos en la defensa del model d’escola catalana, perquè no només ens hi juguem el futur de la llengua, sinó que ens hi juguem una idea comuna de país. Ara ens toca lluitar per a fer front a un imperi obsessionat a esclafar la diversitat, i en minvar els drets lingüístics del poble català. Tenim dret a viure plenament en català. Per això és important també, defensar el català a l’audiovisual i des de tots els àmbits, com hem fet aquesta setmana, celebrant el Dia Mundial de la Poesia, per potenciar l’ensenyament de la poesia i del patrimoni literari en català, fomentant la tradició oral, en definitiva, posant en valor cultura i llengua. Perquè el català i només el català, ha de ser la llengua vehicular a l'escola. Perquè el català no es toca.