Ada Cusidó

Em dic Ada.

Ja tinc uns quants anys, unes poques arrugues i moltes històries al calaix de la memòria. Visc en un petit poble petit i tranquil, amb un balcó ple de flors i unes vistes precioses que allarguen el paisatge. Quan vaig acabar els meus estudis d’art dramàtic a l’institut del teatre, vaig començar a explicar històries. Històries inventades, algunes per mi, algunes per algú altre, històries llegides, històries sentides, històries que retallo, que capgiro, que me les faig a mida per explicar cada tros de vida que ens envolta. Acompanyada sempre d’algun objecte senzill, també de la veu, del gest, de la paraula que acarona en ser sentida. També en companyia dels qui escolten, dels qui m’acompanyen en l’aventura màgica dels contes.