Mònica Torra

Perpinyà, 1977.

De mare extremenya i pare català.
De petita m'agradava molt que la meva àvia m'expliqués històries del "pueblo". La seva infància havia sigut tan diferent, que em semblava sentir un conte d'aventures.
La passió pels llibres, en canvi, m'ha vingut de més gran.
Quan vaig acabar els estudis de piano, en les classes de música que feia amb els més menuts, els contes es van convertir en una eina imprescindible. Així que em vaig animar a fer un taller de narració oral, i vaig redescobrir l'art d'explicar contes.
Des de llavors,  ja fa uns vint anys, que sense deixar d'escoltar i aprendre,  he anat combinant la narració amb la música i el teatre.

I de tres passions que tinc, n'he fet la meva professió.