Caterina Valriu

Inca (Mallorca), 1960.

De petita, quan encara no sabia llegir, memoritzava els contes que em llegien els meus germans i els repetia fil per randa; el meu lloc predilecte era la falda de ma mare, allà asseguda escoltava les seves històries. Quan vaig ser una mica més gran, el meu cau eren les dues biblioteques del meu poble, on m’hi perdia entre tebeos i llibres. A l’institut, em delia per la classe de literatura. Abans dels vint anys ja contava rondalles als alumnes, però no va ser fins el 1987 que va néixer Na Catalina Contacontes, carregada amb dues maletes curulles de petits tresors i àlbums. D’aleshores ençà he fet milers de sessions de narració, a Mallorca i fora Mallorca, per a remenuts, petits, grans i redegrans. I mai no m’he n’he cansat, enfilar paraules i encadenar històries em fa feliç. També escriure-les i veure com els infants gaudeixen amb els àlbums que he publicat, de la mà de bons il·lustradors.

Mentrestant, he estudiat les rondalles i les llegendes i la literatura infantil i juvenil i he escrit llibres i articles, pàgines i més pàgines de totes aquestes coses tan serioses que escrivim els professors d’Universitat. Explicar literatura als meus alumnes és també un dels meus plaers. Teoria i pràctica, en la meva trajectòria professional són les dues cares d’una mateixa moneda.