El Lleó de Böcklin. 1a edició, any 2006
Miquel de Palol Muntanyola (Barcelona, 1953)
Miquel de Palol va viure a Valladolid fins als disset anys. Va tornar a la ciutat natal per estudiar Arquitectura, i poc després va iniciar la seva carrera literària com a poeta. L’any 1989 va publicar la primera novel·la El jardí dels set crepuscles, que va obtenir un ampli reconeixement. Arquitecte de professió, ha estat la literatura el camp al què s’ha dedicat amb més intensitat, i ha obtingut nombrosos guardons i premis tant per la seva obra poètica com pels seus contes i novel·les. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, com El País, La Vanguardia, El Mundo, El Urogallo i Serra d’Or, i és membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el PEN Club Català. L’any 1998 va rebre el premi Rosalia de Castro pel conjunt de la seva obra.
El Lleó de Böcklin i sis contes més (Pagès Editors)
Així comença el primer conte: "Em vaig criar amb una mare depressiva i un pare alcohòlic. La mare va deixar de fer de mare en tots els sentits i es va tornar més una nosa que una icona, un cos per entrebancar-s'hi. El pare cada cop s'hi entrebancava menys, perquè de seguida que les meves germanes grans van fer una mica de mostra va començar a tirar-se-les sense embuts ara l'una ara l'altra, al final fins i tot l'una al davant de l'altra, i em feia l'efecte que jo era el següent de la llista, que tan bon punt elles se li resistissin, que fotessin el camp o tan sols que s'hi avorrís, el següent, el següent forat petat seria el meu cul. I la mare assistia a tot, amb la pell grisa i la mirada fosa".