L’HERÈNCIA ANCESTRAL

A la Segarra, el pes de la història es nota, pesa, s’endevina en cada poble i contrada, en cada edifici emblemàtic.

El naixement de la Segarra ara fa un miler d’anys, quan era terra de frontera -de castells, torres de defensa, ermites i viles closes- va conformar unes estructures de poblament, zones d’explotació agropecuària i xarxes de camins que ha romàs inalterada durant centúries fins a arribar als nostres dies.

Tota aquesta herència conforma un paisatge determinat, de relleus suaus i tabulars modelats per l’acció de la pagesia, que marca un caràcter essencial lligat a un mode de subsistència que depèn de la riquesa que emana de la terra. Així, relleu i medi físic, mode de subsistència i paisatge, junt amb el bagatge històric es conjuguen per forjar un territori i caràcter humà determinat.

Aïllament i lloc de pas, supervivència marcada per l’economia de secà, ruralitat... aquests són els trets que han dibuixat el territori i el caràcter segarrenc de les persones que hi viuen: aquesta ha estat la forja secular d’un territori, d’un caràcter, d’una manera de fer i d’una manera de ser que encara perviu avui en dia.