Comunicat del Consell Comarcal de la Segarra com a resposta a la sentència del TSJ amb matèria de l’aigua.

Comunicat resposta sobre la sentència del TSJ.        Dimarts, 17 de març de 2020.

El passat dia 3 de març la sala del contenciós administratiu del TSJ, va dictar la sentència on es desestima el recurs interposat pels ajuntaments de Sant Ramon, Talavera, Granyena de Segarra i Granyanella contra  un acord del Ple del Consell Comarcal modificant el Reglament del Servei d’abastament d’aigua en alta, el més rellevant d’aquesta sentència, es que reconeix la plena competència del Consell Comarcal de la Segarra per al subministrament d’aigua en alta als ajuntaments de la comarca de la Segarra que estan adherits al servei (tots menys Sanaüja, Biosca i Torà), a través de les instal·lacions comarcals, sense que això suposi excloure que els ajuntaments també tinguin competència en l’abastament d’aigua en alta, sempre que les captacions i instal·lacions (pous o mines) siguin de la seva titularitat i ubicades dins dels seus termes municipals.

Per tant de la  sentència esmentada  es desprèn la total validesa del Reglament del Servei d’abastament d’aigua als municipis de la comarca que inclou disposicions reguladores del servei.

Amb tot malauradament, aquest no és l’únic recurs contencions administratiu que s’ha interposat contra acords del Consell Comarcal en matèria d’abastament d’aigua en alta, doncs els esmentats ajuntaments van presentar un recurs contra l’aprovació de les tarifes, i els ajuntaments de Sant Ramon i Talavera han interposat tres recursos més tots relacionats amb l’abastament d’aigua en alta (Inventari de bens de l’Entitat pública local del Consell Gestió d’aigües de la Segarra, Programa d’actuació Comarcal i connexió al Canal Segarra-Garrigues), per tant estem parlant en total de cinc recursos més un recurs d’apel·lació, però el  més greu, és que molts recursos estan pendents de sentència que no seran fermes i per tant es podrien presentar nous recursos.

El cost econòmic en despeses judicials relacionades amb aquesta problemàtica solament pel que fa al Consell Comarcal són uns 40.000 €, sense comptar amb les possibles recursos que es podrien presentar per part dels ajuntaments de Talavera i Sant Ramon. A les esmentades despeses caldria afegir que el cost per part dels ajuntaments seria similar, per la qual cosa i fins a la data uns 80.000 € de l’erari públic s’han destinat a una controvèrsia que si s’hagués resolt políticament s’hauria pogut evitar i  per tant destinar a altres necessitats relacionades amb dèficits del servei d’aigua.

Es clar que la judicialització als tribunals no resoldrà la problemàtica del servei d’abastament d’aigua en alta als municipis de la comarca.  Des de la institució que presideixo el Consell Comarcal de la Segarra, proposaré que es creï una comissió amb representació de tots els afectats i amb participació activa dels alcaldes dels ajuntaments, que en el fons són els destinataris finals del servei, per tal de consensuar una proposta de gestió del servei que sigui acceptada pe tots, respectant sempre les competències que disposen tant el Consell Comarcal com també els ajuntaments.

Paco Lluch, president del Consell Comarcal de la Segarra.