Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Present

A finals del segle passat, els efectes de la globalització comencen a impactar a la Se­garra, en un moment històric en el que -precisament- també es crea oficialment la comarca de La Segarra (1987) com a espai de treball conjunt i coordinació pública en l’àmbit dels governs locals. D’aquesta manera, la Segarra i el seu territori rep els mateixos impactes que qualsevol territori rural. Entre aquests efectes, val la pena posar en relleu els següents:

  • Els escassos resultats en l’articulació col·lectiva de voluntats a través del Consell Comarcal. Les tendències positives derivades del procés de globalització no han sabut ser potenciades -per exemple, generar un model turístic propi generador d’oportunitats i preservador de les herències seculars rebudes- així com tampoc les tendències negatives han sabut ser revertides -per exemple, el despoblament o la provisió de serveis públics bàsics-.

  • Les dificultats per consolidar un teixit industrial divers i que situï a la comarca els processos productius de més valor afegit, com per exemple el cas de Lear, em­presa del sector de l’automoció que va arribar a la Segarra el 1999 i que el 2002 es va deslocalitzar. La implantació industrial continua sent fràgil i només hi ha una gran empresa alimentària sòlidament posicionada en el mercat. Tanmateix, però, la comarca compta amb empreses industrials exitoses en els seu sector a les que caldria fer més atenció.

  • La societat segarrenca avança decididament cap a la convivència de diferents cul­tures fruit de l’arribada de persones, conjuntament amb la seva família, per treballar a la indústria agroalimentària. Això planteja reptes que demanden un abordatge comú per fomentar una bona cohesió social i territorial, reconeixement de la diver­sitat i generació d’igualtats d’oportunitats.

  • L’entrada de ple en la necessitat de retenir el talent local i de ser atractius per at­raure’n de forà. El factor humà és clau en la societat del coneixement, i cap territori pot restar al marge d’aquesta realitat si és que desitja un futur digne. En aquesta “guerra pel talent”, la comarca pot lluitar amb armes pròpies de les que no disposen les grans àrees metropolitanes en les que el talent acostuma a aterrar, però en cap cas és una qüestió de la que no calgui preocupar-se’n. La qualificació professional de les persones és, també, un aspecte que forma part del mateix repte, i a la Segar­ra hi ha feina a fer en aquest sentit.

  • La consolidació vers la comarca d’un flux turístic de qualitat, que posi en valor els recursos materials i immaterials presents al territori i doni sortida als emprenedors i emprenedores locals que aposten per productes autòctons de qualitat.

La preservació de l’equilibri entre activitat productiva lligada a la terra, el paisatge heretat que per ell mateix és un reclam i un valor, la projecció del patrimoni natural, material i immaterial i les noves fonts de producció d’energies renovables: una qües­tió que només pot ser assolida des d’un abordatge comarcal.

En definitiva, la comarca actual no s’explica sense mirar els processos de globalització que atenyen tots els territoris i que a la Segarra prenen el seu accent determinat en funció del propi bagatge històric, cultural i territorial.

La comarca, com a ens de govern i gestió i d’articulació de voluntats col·lectives té encara un potencial no explotat en la seva totalitat i aquest és, precisament, el factor que aporta sentit i coherència al fet co­marcal en un món global, en el que l’aïllament secular no té cap sentit com a projecte col·lectiu de futur però que alhora proporciona i defineix la possibilitat d’articular una resposta amb perfil propi, diferenciada de la resta i que ha de ser el que ha de seguir navegant amb èxit en un món global.

   

3.1 Present.jpg

Document Actions