Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Passat

La Segarra està conformada encara avui en dia per un pes manifest de les herències pretèrites que han forjat el seu caràcter al llarg dels segles i que encara tenen un im­pacte en la seva realitat actual i en el fer ordinari, vital, dels seus habitants. A la Segarra, el pes de la història es nota, pesa, s’endevina en cada poble i contrada, en cada edifici emblemàtic. La Segarra no és un territori construït de bell nou, de pressa, com ho poden ser els territoris metropolitans. Tampoc ho és el caràcter encara predominant dels segarrencs i segarrenques.

El naixement de la Segarra ara fa un milers d’anys, quan era terra de frontera -de castells, torres de defensa, ermites i viles closes- i ja va conformar unes estructures de poblament, zones d’explotació agropecuària i xarxes de camins que ha romàs inalterada durant centúries fins arribar als nostres dies. La Segarra ja va néixer sota una amenaça exterior, la dels sarraïns propers que encara resistien forts a Balaguer i Lleida.

Tota aquesta herència conforma un paisatge determinat, de relleus suaus i tabulars modelats per l’acció de la pagesia, que marca un caràcter essencial lligat a un mode de subsistència que depèn de la riquesa que emana de la terra. Així, relleu i medi físic, mode subsistència i paisatge, junt amb el bagatge històric es conjuguen per forjar un territori i caràcter humà determinat.

Aïllament i lloc de pas, supervivència marcada per l’economia de secà, ruralitat... aquests són els trets que han dibuixat el territori i el caràcter segarrenc de les persones que hi viuen: aquesta ha estat la forja secular d’un territori, d’un caràcter, d’una manera de fer i d’una manera de ser que encara perviu avui en dia.

Document Actions