Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Relat Territorial

L’objectiu d’un relat territorial és crear una visió que posi en relleu, des de la positivitat, els principals aspectes clau del territori, i transmeti un missatge engrescador que generi d’una banda, cohesió entre els actors del territori, i de l’altra, atractivitat de fora cap a dins. El relat territorial de la Segarra que proposa el Pla Estratègic, com a element d’identificació col.lectiva i de transformació, s’estructura en diversos moments que poden identificar-se amb la seva gènesi, l’evolució històrica seguida per la societat segarrenca i el territori, i la projecció de futur, des del punt de vista del desenvolupament local i l’ocupació. Així mateix, està centrat en l’eix temporal i narratiu de passat, present i futur.

A la Segarra, el pes de la història es nota, pesa, s’endevina en cada poble i contrada, en cada edifici emblemàtic.

El naixement de la Segarra ara fa un miler d’anys, quan era terra de frontera -de castells, torres de defensa, ermites i viles closes- va conformar unes estructures de poblament, zones d’explotació agropecuària i xarxes de camins que ha romàs inalterada durant centúries fins a arribar als nostres dies.

Tota aquesta herència conforma un paisatge determinat, de relleus suaus i tabulars modelats per l’acció de la pagesia, que marca un caràcter essencial lligat a un mode de subsistència que depèn de la riquesa que emana de la terra. Així, relleu i medi físic, mode de subsistència i paisatge, junt amb el bagatge històric es conjuguen per forjar un territori i caràcter humà determinat.

Aïllament i lloc de pas, supervivència marcada per l’economia de secà, ruralitat... aquests són els trets que han dibuixat el territori i el caràcter segarrenc de les persones que hi viuen: aquesta ha estat la forja secular d’un territori, d’un caràcter, d’una manera de fer i d’una manera de ser que encara perviu avui en dia.

A les dècades centrals del s. XX, la Segarra -i tot el país- va conèixer un procés de canvis que comportà unes transformacions econòmiques, socials i culturals que van marcar un abans i un després.
Per citar-ne alguns: la industrialització de l’activitat productiva agrícola i ramadera, la motorització i l’accés gairebé universal als vehicles privats, l’accés a les comunicacions i l’arribada de la cultura de masses a
través dels mitjans de comunicació.

Així, malgrat mantenir-se dins d’una economia de base agrària, amb la introducció de la maquinària agrícola, els increments de productivitat van ser notables, la mobilitat de les persones incrementà i també s’inicià un procés d’industrialització.

Tots aquests canvis no van ser exclusius de la Segarra però han de ser ressenyats perquè van trencar amb la dinàmica tradicional i van assentar els reptes que actualment la comarca encara té plantejats.

A finals del s. XX els efectes de la globalització comencen a impactar a la Se¬garra, en un moment històric en el qual -precisament- també es crea oficialment la comarca de La Segarra (1987) com a espai de treball conjunt i coordinació pública en l’àmbit dels governs locals.


D’aquesta manera, la Segarra i el seu territori rep els mateixos impactes que qualsevol territori rural, entre els que destaquen:

• Escassos resultats en l’articulació col•lectiva de voluntats a través del Consell Comarcal. Les tendències positives derivades del procés de globalització no han sabut ser potenciades i les negatives no han sabut ser revertides.
• Dificultats per consolidar un teixit industrial divers.
• La societat segarrenca avança decididament cap a la convivència de diferents cul¬tures.
• Necessitat de retenir el talent local i de ser atractius per at¬raure’n de forà.
• La consolidació vers la comarca d’un flux turístic de qualitat, que valori els recursos materials i immaterials presents al territori i doni sortida als emprenedors i emprenedores locals que aposten per productes autòctons de qualitat.


La comarca, com a ens de govern, gestió i d’articulació de voluntats col•lectives, té encara un potencial no explotat del tot i aquest és precisament, el factor que aporta sentit i coherència al fet co¬marcal en un món global.


L’aïllament secular no té cap sentit com a projecte col•lectiu de futur però alhora, proporciona i defineix la possibilitat d’articular una resposta amb perfil propi, diferenciada de la resta i que ha de ser el que ha de seguir navegant amb èxit en un món global.

El desenllaç d’aquest relat no pot ser altre que l’abordatge compartit per als reptes que la Segarra té avui plantejats i que deriven de la globalització, i del fet que fins ara no se’ls hagi donat una definició, un tractament i un abordatge col•lectiu. I aquest és el futur.

El Pla Estratègic doncs ha d’identificar, definir, projectar, actuar i avaluar impactes; és així com es fixa col•lectivament l’horitzó del futur.

En el seu procés de definició, el Pla ha creat l’oportunitat de fer una identificació col•lectiva de les problemàtiques i reptes que té plantejats el territori, i aquest ha estat l’imprescindible primer pas. Dins d’aquest conjunt de reptes, alguns ja compten amb una definició col•lectiva, altres no, i per aquí cal continuar. Alhora, existeix el convenciment que la seva superació només s’assolirà fent un treball sostingut per capgirar les causes en què es fonamenten.

Aquests reptes són:
• El procés de despoblament comarcal: els petits nuclis de població es queden sense que ningú hi visqui.
• El procés d’envelliment de la població: planteja un repte majúscul per l’estructura del territori comarcal i l’accés a serveis.
• Identitat segarrenca escassament definida per la fluixa tradició de col•laboració entre municipis i per la baixa cohesió territorial.
• Baixa autoestima de la població en relació al sentiment de pertinença a una comar¬ca amb un gran potencial, sense identitat.
• Entorn i paisatge secular que s’ha de preservar. Són actius únics que ens fan ser singulars.
• La invisibilitat de la Segarra; no som gaire coneguts.

Les intervencions col·lectives són les que defineixen l’horitzó de futur, i les solucions que aporta el Pla, queden estructurades a partir dels següents eixos estratègics, que alhora articularan els objectius i el pla d’acció.

Futur.jpg

Document Actions